A instàncies de la Fundació J. Llorenç Artigas, un grup d’escultors decideix retre homenatge conjunt a la figura de l’artista i poeta, ja desaparegut. L’amic de tothom Joan Brossa. Cadascú crea una obra escultòrica.
El motiu escollit per unanimitat per inspirar-se prové d’una col·lecció de poesies breus d’aquest creador singular: «El Saltamartí», la paraula que Brossa defineix al primer poema del llibre com una analogia entre l’objecte i «el poble» d’una lucidesa i un humor fora d’òrbita.
Saltamartí
Ninot
que porta un
pes a la base i que,
desviat de la seva posició
vertical, es torna a posar
dret.
El poble.
Efectivament, no sembla que hi hagi cap batzegada de la qual un poble no s’acabi recuperant.
La inestabilitat de la peça sugereix a Llimós allunyar-la de la base ferma, incorporar un material insòlit, fer-la flotant. El Saltamartí salta a l’aigua transformat i rebatejat com a MIRAESTELS, i els materials habituals de les escultures es canvien per la fibra de vidre i la resina de polièster de les embarcacions marítimes.
MIRAESTELS acaba amagant al darrere seu, fermada entre les mans, una estrella capturada en somnis.
Bressolada per l’aigua que l’envolta, MIRAESTELS és un emblema màgic de la Barcelona encantadora que agrada tant arreu del món, el primer port mediterrani.